La sinopsis

Què podem dir dels nostres personatges agosarats i “punkarrilles” alguns o “indies” els altres, amants dels “Els Joves” i el colajet i el frigopie i les bicis BH dels anys vuitanta???: doncs que encara que tenen entre trenta i quaranta anys es resisteixen a crèixer - o no els deixen cèixer millor dit - i encara recorden encandilats el “Mi casa, teléfono del E.T “, els “Goonies” i “Els Gremlins” i “La bola de cristal” de la seva infantesa, però en canvi que estan en aquesta mena de temps en què tot és precari i efímer, relacions, treball, residència… que tampoc ajuda que el síndrome de Peter Pan pugui ser superat.